Hem arribat tard

Ens deixaren entrar fins a la fí,

i varem passetjar

pel camí on rellisquen les llengües,

mentre el temps s´ofega en plors,

i les avingudes dels homes

invaeixen els carrerons

amb lletres de circunloquis,

i propagandes de flors.

Pensem que el tir de la raó,

ha perdut municions i tremolors,

com les hores mal entesses

que viuen solitaries e indefenses,

esperant a que algú les tregue,

del seus últims records.